1986. Pescadors de
l’Escala
La
Colla va entrar a formar part de l’Agrupació de Colles de Carnaval de Reus (ACOCA),
a la que hi van enviar dos representants, en senyal que la nostra és una colla
seriosa i de futur, i no un grup que es fa i desfà per carnaval. La Junta
comença amb les primeres accions d’enginyeria financera per fer arribar els
diners: es busquen els primers patrocinadors i fins i tot es sorteja una mona
de Pasqua.
Aquest
any van apostar per una cosa nostrada: els pescadors, les havaneres i el rom
cremat. Mentre la Colla es disfressava de pescadors, amb una samarreta marinera
de ratlles blanques i blaves i gorres de llops de mar, dos components de la
Colla es van disfressar de Neptú i de Sirena per donar un toc de color i
d’humor.
Van
llogar un grup d’havaneres, els Cavall Bernat, per ambientar, i van posar-lo a dalt de la carrossa, però no es
sentien, tot i que cantaven en llauna i, a més, com estaven de promoció, no hi
havia manera de que canviessin el repertori.
Per
fer la carrossa una casa de conserves els hi van deixar un far i “El brigada” es va encarregar de fer-li un
peu com si fos un penya-segat. Tants sacs de guix va gastar, que no es va
arribar a eixugar mai.
L’enginyer,
com que no sabia que fer amb tants aprenents a “carrossaires”, perquè no
marxessin a fer timbes al bar, va fer-li pintar les baranes de la carrossa, amb
una particularitat molt reusenca: fer-ho quan encara no està muntada la
carrossa, començant així la mítica era dels xandalls pintats a joc amb el color
de les baranes, tradició que durarà fins ben entrat el segon decenni de la
colla.
També
es deixen caure per primera vegada a l’Expro-Profit,
la Fira Catalana de la Consumició que
es fa a la plaça de Prim on tot un seguit de colles ofereixen un esmorzar, que
amb el temps s’ha convertit en un dinar, popular. Per la nostra primera
aportació, repartim rom cremat, que degut al fred que hi feia a la plaça aquell
any, la nostra va ser la colla que va tenir les cues mes llargues de reusencs.
1987. Mariatxis
Desprès d’un parell d’anys anant amb
disfresses senzilles, a la Colla li va agafar la fal·lera d’anar macos. En
aquest moment van iniciar-se en el món de la passamaneria i la “lentejuela” i
el seu temple “La Caterineta”.
La disfressa duia mils
de lluentons cosits a mà per cada membre de la Colla fins que van tenir una
revelació: existeix la cola Avión, que
les aferra i no cauen. Els dibuixos amb “lentejuelas” van deixar de ser una
tortura i es van escampar per tota la disfressa i el barret. Com que van quedar
prou be, van quedar segons al primer Concurs de Disfresses del Carnaval de Reus,
obtenint una copa enorme. Però, n’hi havia un altre de disfressa de mexicans,
que havia costat una fortuna, i no es van prendre gaire be que unes “modistetes”
els hi passessin la mà per la cara, i del rebombori que es va muntar, no hi ha
tornat a haver més concursos.
Aquest
any “carrosserament” parlant va ser molt emblemàtic dins la colla, ja que és
l’any de la guitarra gegant, que si es descuiden una mica queda en bandúrria,
perquè cada cop que se la miraven li trobaven una forma més estranya i la
retallaven.
A
banda de la guitarra, es va posar una gran font lluminosa, feta amb flors de
plàstic, que es van utilitzar al enterrament per fer una gran corona, per dir
adéu al nostre carnestoltes, amb la que deixàvem ben palesa la nostra tristor. Aquesta
carrossa va ser un dels muntatges més espectaculars que s’han fet en aquesta
colla.
Per
primer cop, la colla comença a buscar fonts de finançament externs per poder
créixer i fer front a les despeses que suportava, més elevades cada any, i així
es llança al món de la publicitat, apart de la propaganda, i edita la seva primera revista publicitària on fa ressò de tots els actes de la colla.
1988. Els bufons del
regne
Aquest any van decidir
anar de bufons i riure i fer riure a tothom amb els nostres jocs i els nostres
balls.
La disfressa consistia
en un vestit verd amb serrells vermells i un gran barret de banyes, les quals
anaven farcides boletes de “porexpan” tant “volàtils” que s’escolaven per tot
arreu. També portaven uns cascavells, tant a les cames com als braços i al
coll, que delatava la seva presència d’una hora lluny. Per primer cop, dúien la cara tapada per un
antifaç, fet impensable fins a les hores.
Tenien,
com bons bufons que eren, la seva particular reina, l’estimat “Brigada”, que va
fer palès el seu bon humor portant a terme, amb molta dedicació i sobre tot amb
molta gràcia, la tasca de reina de tots nosaltres.
El
motiu que es va escollir per la carrossa va ser un castell amb la seva torre,
els seus merlets i, com no podia faltar, el seu estendard.
1989. L’any de les
papallones
La
disfressa que van escollir aquest any, apart de ser molt primaveral, va ser una
de les més difícils de fer, no per la
complexitat de la roba, sinó per poder arribar a mantenir dretes les ales sense
no semblessin una altra cosa.
La
disfressa era un vestit fet de ras de carnaval negre, i dues ales vermelles amb
motius de colors i passamaneria daurada, portant la cara tapada amb una màscara de plomes.
A
la carrossa van fer-hi una papallona de
grans ales.
A
l’Expro-Profit, es van decantar per vendre un producte específic i no el que donaven
de propaganda. Així doncs, van decidir apostar per vendre Frankfurts, i es
munta tota una infraestructura per poder portar a terme la idea. “L'enginyer”
prepara una planxa industrial que s’adapta a un fogó, per fer paelles de gas
butà, i cap a la plaça. Vista en perspectiva, l’aposta no va ser tant descabellada,
ja que ens ha donat més alegries que trasbalsos.
Per
Carnaval del 1981, a un grup d’alumnes de l’Academia
de Corte y Confección Prim, se’ls hi va ocórrer formar una petita colla de
carnaval per passar l’estona. Com que no tenien temps, van decidir muntar-ho
tot pel següent any i començar al gran.
.jpg)
