dimarts, 31 de juliol del 2012

Història de la creació de la colla (1981-82)


Per Carnaval del 1981, a un grup d’alumnes de l’Academia de Corte y Confección Prim, se’ls hi va ocórrer formar una petita colla de carnaval per passar l’estona. Com que no tenien temps, van decidir muntar-ho tot pel següent any i començar al gran.

Al febrer de 1982 van fer la seva primera Rua. Eren 12 persones (la professora i les seves “nenes”) i es van disfressar de les eines que s’utilitzen per aprendre a fer la seva roba: botons, cintes mètriques, metros, agulles, didals i patrons.

La rua va sortir, aquell any, del Passeig Mata i va fer el tomb de ravals. No tenien carrossa, desfilaven pel passeig soles, amb un cartell improvisat fet amb un tros de tela i retoladors.

Fins l’any 1984 per participar a la Rua calia anar a inscriure's, donar el nom i rebre una targeta numerada que calia portar penjada durant el recorregut,  i fins a finals dels 80, el governador civil de torn encara prohibia que la gent sortís amagada rere una màscara pel carrer, o que es disfressés de militar o fes massa burla de mossens i monges.



dilluns, 30 de juliol del 2012

Primers anys (1983-84)


1983. L’any de les cortines


L’idea de sortir a la rua de l’any anterior va ser un èxit i decideixen tornar a repetir-la, apuntant-se tota l’acadèmia.

Per aquest any, s’opta per un vestit més elaborat, s’ha de fer notar que son “modistetes”. Consisteix en un vestit de marquesa molt luxós, fet amb la roba de les cortines del menjador de casa.




1984. Invasió japonesa


Any de creixement de la Colla. Les “nenes” arrosseguen a amics i familiars. Ja son més de 60 persones aportant noves idees i ganes de fer coses. D’ells surt la idea d’emular les grans colles del passat i fer una carrossa al·legòrica a la disfressa, que aquell any era de Japonesos.

En aquells temps, les colles petites llogaven a l’Ajuntament de Reus les plataformes, que una vegada havien servit per fer el Cosso Blanco (als anys 60) però que ja no estaven en ús, per fer les carrosses.  Aquesta s’havia d’omplir, així que el cap d’enginyers, i president de la colla, amb  el seu equip, es tanquen a l’acadèmia per fer la maqueta del que desprès s’haurà de construir al Pavelló de Fires. Arrel d’aquí entrem al “peculiar” mon dels tractoristes, fixant al primer “crac”, amb sentit literal de la paraula, ja que feia tot al revés del que li manaves.

El disseny de la carrossa consistia en una casa típica japonesa i un cirerer florit fet amb milers de llumins, que els socis unien donant forma de flor en llargues reunions a l’acadèmia. També van fer un gran gong portat a mà, llàstima que va durar de Nadal a Sant Esteve, per que a l’hora dels seu disseny no es va tenir en compte la potencia muscular dels “samurais” de la colla i al primer cop de maça es va fer trenta bocins.       

Portaven música xinesa, que havien tret de l’ambaixada Xina de Barcelona. 

Es van fer uns sobrets de te, que van anar repartint durant la Rua, on convidaven a la gent a una infusió sense aigua, ja que aquells eren anys de sequera i restriccions.




diumenge, 29 de juliol del 2012

Legalització de la colla i primera Junta (1985)



El 1985 es va legalitzar la Colla, dotant-la dels estatuts que l’han de regir en el futur. El 27 d’octubre es forma la primera Junta de govern que constitueix l’acta de fundació de la Colla per la que s’inscriurà la colla al Registre d’Entitats de la Generalitat de Catalunya..

Aquest any es va anar de pamplonicos: camisa i pantalons blancs amb faixa vermella i una txapela, que es va fer portar expressament de Pamplona.

A la colla ja eren més de 140 persones i segons els veterans, el millor Carnaval que s’ha portat a terme fins ara. Amb la disfressa mes barata i fàcil de fer, la disbauxa i la xerinola va córrer a bots i barrals al si de la colla.

Repartien entrepans d’autèntic xoriço pamplonica i vi, que portaven amb botes.

Per donar un ambient de St. Fermí més autèntic, es van dotar d’un “toro brau” per fer “l’encierro”.  Per això van encomanar a l’Escola d’Art de Reus la construcció d’un carro de mà amb un cap de toro, per poder torejar-lo durant la Rua,  però a la primera envestida va quedar descabellat i el van haver de portar al coll.

A la carrossa hi havia un xoriço gegant i un toro amb les boles de color rosa, que es va construir , seguint la tradició, sobre una plataforma llogada i al Pavelló de Fires, envoltat de palla, la qual va desaparèixer durant la guerra de confeti. 







dissabte, 28 de juliol del 2012

Diferents estils de disfresses (1986-89)


1986. Pescadors de l’Escala

La Colla va entrar a formar part de l’Agrupació de Colles de Carnaval de Reus (ACOCA), a la que hi van enviar dos representants, en senyal que la nostra és una colla seriosa i de futur, i no un grup que es fa i desfà per carnaval. La Junta comença amb les primeres accions d’enginyeria financera per fer arribar els diners: es busquen els primers patrocinadors i fins i tot es sorteja una mona de Pasqua.

Aquest any van apostar per una cosa nostrada: els pescadors, les havaneres i el rom cremat. Mentre la Colla es disfressava de pescadors, amb una samarreta marinera de ratlles blanques i blaves i gorres de llops de mar, dos components de la Colla es van disfressar de Neptú i de Sirena per donar un toc de color i d’humor.

Van llogar un grup d’havaneres, els Cavall Bernat, per ambientar, i  van posar-lo a dalt de la carrossa, però no es sentien, tot i que cantaven en llauna i, a més, com estaven de promoció, no hi havia manera de que canviessin el repertori.

Per fer la carrossa una casa de conserves els hi van deixar un far i  “El brigada” es va encarregar de fer-li un peu com si fos un penya-segat. Tants sacs de guix va gastar, que no es va arribar a eixugar mai.

L’enginyer, com que no sabia que fer amb tants aprenents a “carrossaires”, perquè no marxessin a fer timbes al bar, va fer-li pintar les baranes de la carrossa, amb una particularitat molt reusenca: fer-ho quan encara no està muntada la carrossa, començant així la mítica era dels xandalls pintats a joc amb el color de les baranes, tradició que durarà fins ben entrat el segon decenni de la colla.

També es deixen caure per primera vegada a l’Expro-Profit, la Fira Catalana de la Consumició que es fa a la plaça de Prim on tot un seguit de colles ofereixen un esmorzar, que amb el temps s’ha convertit en un dinar, popular. Per la nostra primera aportació, repartim rom cremat, que degut al fred que hi feia a la plaça aquell any, la nostra va ser la colla que va tenir les cues mes llargues de reusencs. 



1987. Mariatxis


Desprès d’un parell d’anys anant amb disfresses senzilles, a la Colla li va agafar la fal·lera d’anar macos. En aquest moment van iniciar-se en el món de la passamaneria i la “lentejuela” i el seu temple “La Caterineta”.

La disfressa duia mils de lluentons cosits a mà per cada membre de la Colla fins que van tenir una revelació: existeix la cola Avión,  que les aferra i no cauen. Els dibuixos amb “lentejuelas” van deixar de ser una tortura i es van escampar per tota la disfressa i el barret. Com que van quedar prou be, van quedar segons al primer Concurs de Disfresses del Carnaval de Reus, obtenint una copa enorme. Però, n’hi havia un altre de disfressa de mexicans, que havia costat una fortuna, i no es van prendre gaire be que unes “modistetes” els hi passessin la mà per la cara, i del rebombori que es va muntar, no hi ha tornat a haver més concursos.

Aquest any “carrosserament” parlant va ser molt emblemàtic dins la colla, ja que és l’any de la guitarra gegant, que si es descuiden una mica queda en bandúrria, perquè cada cop que se la miraven li trobaven una forma més estranya i la retallaven.

A banda de la guitarra, es va posar una gran font lluminosa, feta amb flors de plàstic, que es van utilitzar al enterrament per fer una gran corona, per dir adéu al nostre carnestoltes, amb la que deixàvem ben palesa la nostra tristor. Aquesta carrossa va ser un dels muntatges més espectaculars que s’han fet en aquesta colla.

Per primer cop, la colla comença a buscar fonts de finançament externs per poder créixer i fer front a les despeses que suportava, més elevades cada any, i així es llança al món de la publicitat, apart de la propaganda, i edita la seva primera revista publicitària on fa ressò de tots els actes de la colla.





1988. Els bufons del regne

Aquest any van decidir anar de bufons i riure i fer riure a tothom amb els nostres jocs i els nostres balls.  
               
La disfressa consistia en un vestit verd amb serrells vermells i un gran barret de banyes, les quals anaven farcides boletes de “porexpan” tant “volàtils” que s’escolaven per tot arreu. També portaven uns cascavells, tant a les cames com als braços i al coll, que delatava la seva presència d’una hora lluny.  Per primer cop, dúien la cara tapada per un antifaç, fet impensable fins a les hores.
 
Tenien, com bons bufons que eren, la seva particular reina, l’estimat “Brigada”, que va fer palès el seu bon humor portant a terme, amb molta dedicació i sobre tot amb molta gràcia, la tasca de reina de tots nosaltres.


El motiu que es va escollir per la carrossa va ser un castell amb la seva torre, els seus merlets  i,  com no podia faltar, el seu estendard. 


1989. L’any de les papallones

La disfressa que van escollir aquest any, apart de ser molt primaveral, va ser una de les més difícils de fer,  no per la complexitat de la roba, sinó per poder arribar a mantenir dretes les ales sense no semblessin una altra cosa. 

La disfressa era un vestit fet de ras de carnaval negre, i dues ales vermelles amb motius de colors i passamaneria daurada, portant  la cara tapada amb una màscara de plomes.

A la carrossa  van fer-hi una papallona de grans ales.

A l’Expro-Profit, es van decantar per vendre un producte específic i no el que donaven de propaganda. Així doncs, van decidir apostar per vendre Frankfurts, i es munta tota una infraestructura per poder portar a terme la idea. “L'enginyer” prepara una planxa industrial que s’adapta a un fogó, per fer paelles de gas butà, i cap a la plaça. Vista en perspectiva, l’aposta no va ser tant descabellada, ja que ens ha donat més alegries que trasbalsos.






divendres, 27 de juliol del 2012

Creació de la primera carrossa (1990)




Podem dir que aquest any la colla fa un pas molt  important  en  la  seva  consolidació  com una de les grans dintre del nostre Carnaval i creen la seva pròpia carrossa.

Aprofitant la disfressa que portaven aquell any, de pingüins, van trobar un patrocinador que es va fer càrrec de pagar tots els ferros que van fer servir per construir la carrossa, l’empresa Hiper-Gel.

La carrossa es va construir entre uns quants socis de la colla, al mas del Barreter, lloc on, a partir d’aquest any, passarà l’hivern al cobert que li van habilitar. Es van comprar els eixos de les rodes al desguàs i la resta a "Ferros Poch". El nostre enginyer, com era mecànic del sector petroquímic, va fer un muntatge "de central nuclear per amunt", és a dir: molt reforçada. (La prova està en que al 2003 van ampliar-la i no va caldre reforçar-la.). Consistia en una plataforma amb baranes, que és com es feien abans, per poder posar al damunt el motiu corresponent de l'any (en el nostre cas, un gran iglú i un os blanc). Per donar forma a aquest gran iglú, es van fer un tip d’encolar paper de diari, i desprès del carnaval va ser utilitzada com a gàbia per moixons.

Com cada any, el patró de la disfressa es va dissenyar a l'acadèmia: era un mono de ras blanc i al damunt portava un frac de vellut i polaines negres, així com una caputxa amb la cara del pingüí que cadascú es va personalitzar. Després de la foto de rigor davant de l’acadèmia, van anar a fer-se-la davant de l’Hiper-Gel al Passeig Sunyer. Allí, l’amo els va omplir la disfressa d’enganxines que diuen que a poc els hi fa malbé la roba. 

A l’Expro-Profit, a banda dels nostres tradicionals frankfurts, també van donar gelats de gel del patrocinador.  






dijous, 26 de juliol del 2012

Desè aniversari (1991)

Per celebrar el desè aniversari, es van inspirar en els carnavals de Venècia (túnica i mascara): van dissenyar una disfressa de lluna i estels, composta per  una túnica blava que van complementar amb una màscara en forma de mitja lluna daurada i una diadema estelada.


Per immortalitzar aquest aniversari, es fan uns clauers de recordatori i un rètol lluminós amb el logotip de la colla, que a partir de llavors ha anat sempre a la carrossa.

La carrossa la van decorar amb una gran escala central, per poder pujar a la Lluna, i unes petites fonts de decoració.






La colla enguany es llança a un nou repte i comença la seva participació a l’Anada a l’antiga entre Reus i Salou. La idea d'organitzar un acte com l'Anada a l'Antiga va sorgir de les mateixes colles de carnaval, que consideraven que esperar-se un any perquè tornés Carnestoltes era massa temps. Per tant, van decidir organitzar alguna cosa a l'estiu. La festa celebra la commemoració dels primers estiuejants que, a principis del segle XX, anaven des de Reus a les platges de Salou a peu, en carro o en carrilet, per gaudir del primer bany de l’any. Per l’ocasió la colla escull un banyador de ratlles de color banc i vermell per els homes i un vestit  vermell amb “topos” i ratlles blanques per les dones. Per desplaçar-se fan servir un vell camió, encara que hi ha gent que baixa en bicicleta o en motos antigues.




dimecres, 25 de juliol del 2012

Quatre anys de canvis (1992-95)


1992. Pinotxo surt del seu conte

Aquest va ser un any de celebracions: Olimpiades a Barcelona, Expo a Sevilla , l’Ave, i martingales governatives. 

La colla es suma a aquestes celebracions i, casualitat o no, escull com a disfressa la d’un nen que cada vegada que diu una mentida, li creix una mica el nas: Pinotxo. Per assemblar-s’hi, portaven una camisa groga amb un gran coll blanc i llaç blau, armilla negre, pantalons vermells i mitjons blancs. Completat amb una cartera escolar i barret tirolès amb ploma.

El motiu de la carrossa per aquest any, és el de la crítica als polítics locals per tot el tema dels impostos i per això porten la carrossa adornada amb rebuts municipals.



Durant les rues van fer diverses bromes, entre elles donar tiquets d’aparcament gratuït de les Zones Blaves  AMERSAN de recent creació.



1993. Una fantasia africana

Aquest any trien una disfressa d’Africà ric: un vestit negre a ratlles i moltes plomes.

A la carrossa hi posen una gran olla, on dintre hi havia el Curro de l’expo, el Cobi de les Olimpiades i una maqueta de l’Ave amb la llegenda “I aquest any que ve què mengem?”, en referència als esdeveniments de l’any passat que van destrossar a tothom.


Aquest any estan de moda els pins, i la colla llança al mercat el seu propi Pin, que té una gran acceptació entre les altres colles i els col·leccionistes, per d’aquesta manera poder fer uns calerons i, a més, donar-nos més imatge com a colla.





1994. La Tuna de la Colla

Els creadors de la colla volien tornar a la seva joventut i van organitzar una tuna, la primera que pertanyia a una Colla de Carnaval, amb la seva capa i les seves cintes de colors.

A la carrossa hi van fer una gran pandereta i hi van posar la guitarra de l’any 1987.

També van comprar un alternador, cansats de llogar-ne cada any un diferent, pagant-ho amb nous patrocinadors que sortien en la revista de la colla.











1995. Els toreros surten de la plaça

Com que aquest any era el dels toros, la Colla va decidir disfressar-se de toreros, però no per anar a torejar, només per lluir els seus vestits.

La Colla va llogar un grup de música per que “toqués en directe”, però no es van escoltar massa, com ja va passar l’any dels pescadors.

Per decorar la carrossa van anar a una tenda de la plaça de toros de Barcelona per buscar cartells o alguna cosa que els servís per adornar-la. Després, van anar a una tenda de “souvenirs” i hi van agafar un toro “tipical Spain”. Amb la petita figura, el president de la Colla va construir la estructura d’un toro a gran escala amb ferro, que desprès es va folrar de paper encolat,  fet que va necessitar un camió grua per col·locar-lo a la carrossa. La carrossa també estava decorada amb pamflets i cartells que anunciaven diferents curses de braus, que oferien els socis de la colla.

El que més  va treballar en la creació del toro va ser el president, ja que treballava a torns i anava a la carrossa dies laborals en que els altres no podien anar a ajudar-lo. Al final, va quedar tan cremat que va dimitir del seu càrrec, anunciant que el proper any ja no sortiria al carnaval. Es va haver de reunir la Junta per decidir com s’organitzava a partir d’aquest moment, essent Pere escollit com a president.







dimarts, 24 de juliol del 2012

15è aniversari (1996)



Degut als esdeveniments succeïts l’any passat, la junta de la colla es renova i sembla que alguna cosa es comença a moure. Les reticències de la junta anterior a participar en més actes que no fossin la rua, comencen a ser vençudes.

Aquest any estaven de celebració, ja que commemoren els 15è aniversari. Per celebrar-ho porten al món carnavalesc una auca que explica els primers quinze anys de la colla, fet pel prestigiós poeta i escriptor reusenc Francesc  Martí i Queixalós , gran amant del nostre carnaval i autor del pregó que va significar la recuperació del carnaval a Reus, l’any 1978. Els dibuixos de l’auca van anar a carrer d’una membre de la colla i de la junta.

La disfressa d’aquest any va ser de llufes: consistia en un vestit fet amb roba estampada simulant papers de diaris i llufes de colors penjades per tot ell. Com a complement, van fer-se unes bandoleres por portar el confeti amb el logotip de la colla.

A la carrossa portaven una llufa gegant i moltes de petites, a part d’un recordatori dels seus  15 anys. 



dilluns, 23 de juliol del 2012

Quatre anys més (1997-2000)

1997. El llunyà Oest Americà

Aquest any es van inspirar en una disfressa que van veure al carnaval de Tenerife. El més espectacular era l’enorme barret tot decorat que portaven. Per poder fer-se una idea de com estava fet, van contactar amb aquesta colla canària, i ells, molt contents per haver-se interessat, van enviar-los un barret de mostra. A dies d'avui està al museu de la colla (el mas del president).

Com que el barret no era comercial, van haver de parlar amb els fabricants per veure si se'ls podien fer a mida. El fabricant els hi va enviar un fet amb el motllo més gran que tenien per veure si ens podia anar bé.  Un cop acceptat per la junta, es va tirar endavant amb el projecte.

La disfressa consistia, a més del gran barret, d’uns pantalons texans, una camisa de quadres, unes “chaparreras” grogues i una americana vaquera vermella. Al coll portaven un mocador blanc.

La carrossa la van convertir en una de les famoses carretes que recorrien tot l’oest americà.



1998. Pinten bastos

La Colla passava per mals moments: la revista publicitària va haver de ser suspesa, ja que no donava per molt, s’havien de canviar les rodes de la carrossa i la colla de la Misericòrdia va marxar.

Per aquest motiu, van decidir disfressar-se dels bastos de la baralla de cartes espanyola. Per fer-ho, van dissenyar una camisola llarga de ras verd, complementada amb una faldilla blava, unes malles vermelles i un barret del mateix color que la faldilla.

A la carrossa hi van posar una torre feta de cartes i un gran basto com el de la sota de la qual anaven disfressats. 




1999. De safari a Àfrica

La disfressa d’aquest any consistia en caçadors i nadius africanes.

La disfressa dels caçadors era un vestit caqui amb botes de lleopard i salacot, i les nadius africanes anaven amb una faldilla groga i blava, i jersei negre simulant la pell cobert per complements fets amb trenes cosides.  Tots els socis es van passar llargues hores fent els “kilòmetres” de trenes que es van arribar a utilitzar per fer els diferents complements dels dos vestits (petos, barrets, polseres, collars, cinturons i butxaques).

A la carrossa hi van fer una cabana africana, on es resguardaven del sol de la sabana africana, feta amb canyís, bruguera i cortines roses. També van comprar un segon alternador.




2000. Fent el pallasso


Ja que havien assumit que farien el ruc al Càsting, van decidir disfressar-se de pallassos a la Rua. La disfressa era simple: una camisa negra, uns pantalons de pallasso amb una anella al mig, per fer-los més amples, de color taronja, una gran corbata, una perruca blava i un barret cònic.

A la carrossa hi van posar una gran carpa de circ, on hi duien a terme diverses actuacions. 






La Colla va fer el salt definitiu per convertir-se en una reconeguda i gran Colla: participa per primera vegada al Càsting, que es celebrava cada any al Teatre Bartrina de la nostra ciutat. És un espectacle còmic i musical a la vegada, on les colles poden demostrar totes les seves dots artístiques (o no), que es celebra els divendres de carnaval, després de l’arribada del nostre rei i el dia abans de la rua de lluïment.




diumenge, 22 de juliol del 2012

20è aniversari (2001)

Per celebrar el vintè aniversari van voler disfressar-se de guàrdia polonesa, però la disfressa no els hi va quedar com esperaven i cadascú  l’interpretava d’una manera  diferent. Consistia en una camisa blanca, una armilla blava i uns pantalons bombatxos blancs. Al cap portaven un barret negre amb una gallina dibuixada.


A la carrossa hi van construir un barret com el que portaven, amb la llegenda dels vint anys que complien.
Aquest es un any una mica trist per tots, ja que plega la Montserrat Aguilella (creadora, juntament amb les seves alumnes de la colla) i, amb la seva marxa, se’ns va una bona part de la nostra història.


dissabte, 21 de juliol del 2012

L’any dels dinosaures (2002)

Com que la colla es feia gran, van triar demostrar-ho d’una manera especial: disfressant-se de dinosaures, donant a entendre que són tan vells com ells. Per fer la disfressa van confeccionar el nostre primer xandall oficial: un xandall verd amb el logotip de la Colla. Sobre el xandall es va posar una espècie de capa d’espuma de color marró amb punxes verdes i ulls de porexpan.


A la carrossa hi van construir un gran volcà, per on sortia un fum blanc que va comportar molts maldecaps, pel fet d’aconseguir que sortís del volcà i no molestés als que hi eren a dins.