Patint
encara més la crisi econòmica, tornem a decidir anar de bossa, però aquesta
vegada amb alguna cosa de més qualitat. El jovent parla sobre una nova moda
japonesa, els kigu, que consisteixen
en pijames-disfressa en forma d’animals. A tothom li sembla una proposta
divertida i diferent, així que vam buscar l’empresa japonesa per Internet i vam
debatre sobre quin de tots els animals volíem treure al carrer. Després de
discutir i pensar, acabem decantant-nos pel cangur, animal que encara no
s’havia vist mai, i amb el que es podien fer combinacions divertides (com
guants de boxa o fills a la panxa). La disfressa era de tallatge únic, ample,
llarg i molt gran, per lo que a tothom li podia anar be i no hi va haver
queixes. Tot i així, els més petits de la colla van haver de comprar la
disfressa de girafa, per que de disfresses per nens gairebé no hi havia i era
el que complementava millor.
La
disfressa venia acompanyada d’un mini cangur de peluix que es col·locava dintre
d’una butxaca, feta a la panxa, aguantada per una corda en un botó. Cadascú va
decorar el seu “fill” com va voler (amb ulleres, vestits, llaços...) però
bastants el van acabar perdent a la rua nocturna de dissabte.
A
més, la disfressa va donar molt de que parlar. La majoria de la gent, joves i
petits, al veure’ns, cridaven “Mira, un Pikachu”, i per molt que els hi
expliquessis que representava un cangur, no s’ho volien creure.
La
carrossa, per motius econòmics, no va poder ser modificada. Se li van treure
tots els adorns pirates, però el vaixell va continuar en ús. Vam pintar-lo com “Greenpis”, reivindicant el dret dels
animals. La sirena va ser reemplaçada per un ninot inflable vestit d’ecologista,
simplement per donar un toc humorístic al vaixell.
Com
a anècdota per a recordar, aquest any vam perdre part del jovent, ja que van
marxar a la colla “de moda”, La dieta del cucurutxo, on, suposadament, donaven
molt d’alcohol i menjar, sent més barat. Tot i així, van venir a la nostra a
intentar prendre menjar, però no van poder i els van fer fora.
Aquest
any tornem a demanar la presentació del Càsting, esperant que el jovent s'hi
afegís, però no va ser així. Així dons ens posem mans a l'obra amb el personal
del que disposem i abordem l’actuació, pal que molts dels presents no havien treballat
mai. Per això vam adaptar el vodevil mallorquí "Majorica". El
resultat va ser bastant bo. Per la nostra part, estem contents de haver-lo
pogut tirar endavant donada la mida de l'obra, mes d'un hora tot i estar
resumida.
La
reunió per escollir la disfressa d’aquest any, va resultar polèmica entre dues
parts de la colla. Com cada any, es van aportar diferents disfresses i idees,
econòmiques i de bossa: la junta va presentar un vestit més caret, però de més
qualitat que els altres, que eren de teles simples i de poques talles. El fet
de que, en les que va aportar una membre, fos de talla única i que a la gent
gran de la colla no els hi cabés, va ser el que va portar a una disputa que va
acabar amb la pèrdua d’una part important de la colla, ja que creien que
s’havia desestimat la seva proposta per què sempre s’havia de fer cas al que
digués la “presidenta”.
Finalment,
va sortir elegit el vestit de la junta, d’indis, que volia representar la tribu
d’indis que cantava la Trinca, per reivindicar la independència d’una manera
amagada, i que presentava diferents talles i models, i la possibilitat de que
en la botiga es fessin les reformes necessàries per que a cadascú li quedés be.
Cas que no va ser necessari, ja que al emprovar-se els vestits, es van adonar
que a tothom li anava be i no feia falta cap mena d’arranjament.
Per
saber quina talla necessitava cadascú, es va fer una reunió al magatzem d’un
soci, on s’hi van portar totes les talles que existeixen del vestit i van anar
passant tots els socis de la colla, provant-se’ls i fent bromes. A més, van
comprar uns complements en la mateixa tenda, i cadascú va triar un o dos d’ells
per emportar-se’ls amb la disfressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada