Quatre anys més (2007-2010)

2007. Amazonas

Les dones de la colla es queixaven per que l’any passat van portar un vestit molt desfavoritzador i volien lluir-se d’alguna manera. A la reunió per decidir la pròxima disfressa, presenten un vestit d’amazones, curtet i sensual des del seu punt de vista. Però tenia un problema: no existia la parella de l’amazona. Després de discutir, van pensar que ja que els homes, l’any passat, havien anat més galans que elles, aquest any anirien dels seus esclaus.

Per fer-ho més creïble, a la carrossa van construir una gàbia, que sencera només va durar mitja rua, on s’hi anaven tancant diferents integrants de la colla després de ser “caçats” per les dones. A més, van pintar la carrossa de marró i hi van dibuixar graffitis en forma d’amazones esclavitzant homes.

Aquest, a més, va ser el primer any que ens van oferir disfressar una figura escultòrica de Reus. Ens van donar el Nen de la plaça de les Oques, dificultat de la qual era que s’havia de travessar les basses plenes d’aigua. Tot i així, el president i el manetes de la colla van aconseguir pujar i disfressar-lo amb uns quants retalls de la tela que va sobrar de fer-se les seves disfresses.

Aquest any, la nostra colla va realitzar un concurs de fotografies del Carnaval per celebrar el nostre 25è aniversari. Hi van ser invitats altres colles, tot i que els que més hi van participar  van ser els de la nostra mateixa colla. A part de fotografies, també van exposar tot el que havien fet aquests 25 anys:  disfresses, premis, la copa de l'any dels Mariatxis... 

2008. Extraterrestres

La colla volia disfressar-se d’alguna cosa diferent, que mai se’ls hi hagués passat pel cap. Després d’una pluja d’idees, vam decidir anar de Marcians, ja que mai havíem pensat de fer-ho.

Per fer un vestit diferent del que es pogués pensar dels marcians, van fer construir una tela d’escuma recoberta per quadrats metal·litzats, que anaven caient sense que te n’adonessis. D’aquesta tela, van fer un vestit quadrat, per dones i homes, que cridava molt l’atenció.

Al Nen de les Oques també li vam fer un vestit a mida.

A la carrossa no s’hi va fer res d’especial, simplement la van pintar tota platejada posant-hi elements d’una nau espacial.

2009. Cruzcampo

Aquest any, el jovent volia fer-se escoltar i van intentar  imposar una disfressa seguint els mètodes de lobby (grup de pressió organitzat que, amb diferents estratègies, intenta influir en les decisions públiques per tal d’acabar guanyant). Tot i així, un altre component de la colla va proposar anar de gambrinos i un segon li donava suport dient que, si es disfressaven així, els de Cruzcampo ens donarien barrils de cervesa gratis. Escoltant això, el jovent va deixar de banda la seva proposta i es va decantar per aquesta. Tot i així, cap companyia de cervesa ens va donar res gratis, així que vam haver de comprar begudes com cada any.

La disfressa consistia en una camisa blanca amb una armilla vermella pel damunt, plena d’escuma per simular la panxa “cervesera” i uns pantalons curts del mateix color. Sota, portàvem unes mitges blanques o grises, per no passar fred. Al cap, portàvem un barret tirolès verd.

La carrossa vam pintar-la de color vermell i marró, i vam decorar-la com si fos una taverna. A la porta de la cambra on hi guardem el confeti, les begudes i el menjar, hi vam pintar “Taverna Mariano”, home que ens subministra el menjar i les begudes mentre nosaltres ballem. Avui dia encara es conserva el rètol publicitari.

Aquest any el jovent es va animar i va voler presentar el Casting, fent una superproducció digna de Hollywood, (vam anomenar-la La Gala dels Pere) on tornem a actuar plegats joves i vells. Vam ser una gentada, el que va permetre allargar l’acte fins i tot a abans de que comencés. Tot un seguit d’acomodadors i periodistes donen cita a la catifa vermella del vestíbul del Teatre Fortuny per entrevistar a tot un seguit de personatges de l’star system. Era un espectacle original, amb una presentadora pija, un St. Pere juganer i tot un seguit de personatges a quin més estrambòtic, que va fer les delícies del públic assistent. En aquest muntatge es va posar tot el que és necessari per fer el Càsting: originalitat en el plantejament, humor, frescor en els diàlegs i cura amb l’atretzo, el que demostra el treball previ de creació realitzat. 

2010. Mr Potato

Aquest any, el jovent va decidir fer una disfressa diferent i divertida, alguna cosa que no s’hagués vist encara en cap colla. Van portar la idea de Mr. Potato, dient que, a més, seria més barat, ja que consistia en un tros de tela tallat com un vestit i diferents complements que es podien posar per damunt amb velcro. Tota la colla va optar per aquesta nova idea econòmica, però el cas va ser que, davant la complexitat dels complements (ulls, boques, nassos etc), la modista ens ho va vendre més car. Així que molta gent va preferir  fer-se ells mateixos els accessoris, fent que hi hagués diversitat d’imaginació i colors.

Malauradament, el grupet de jovent que hi havia en la nostra colla es va partir i uns van marxar a una altre carrossa on van portar la mateixa idea que nosaltres. Per lo qual, al sortir a la rua, ens vam adonar que hi havia tres colles amb la mateixa disfressa. Tot i així, la nostra va ser la més maca i divertida, ja que cadascú anava amb els complements que volia i era més lluentós.

La carrossa va ser pintada taronja i el jovent va dibuixar al darrere  una parella de Mr. Potato agafats de la mà, passejant per un camí cap a la ciutat. Als voltants, hi van dibuixar ulls, boques i diferents patates, per donar un toc més divertit i vistós a la colla.